|
Manifest de la JSC Barcelona per l'equitat en la reforma del sistema públic de pensions Davant les últimes notícies sobre les iniciatives de reforma del sistema públic de pensions, des de la Federació del Barcelona de la Joventut Socialista de Catalunya volem participar del debat públic al voltant d’un dels pilars del nostre Estat del Benestar. El sistema de pensions ha esdevingut un dels instruments cabdals en el foment de la cohesió social i en la lluita contra la desigualtat en el si de les nostres societats. La seva existència ha possibilitat que milions de ciutadans, tant a l’estat espanyol com a la resta d’Europa, hagin pogut gaudir d’una protecció i seguretat sense precedents en l’edat de la vellesa. El sistema públic de pensions millora la qualitat de vida d’aquells que durant anys s’han esforçat per treballar. Per al govern de Rodríguez Zapatero, la millora de les pensions ha estat una prioritat en successives ocasions. D’ençà del 2004, les pensions mínimes han crescut un 30%, tal i com reconeixia el mateix President: 'Mantendré mis compromisos con aquellos que tienen menos recursos, con aquellos que lo han dado todo, que han trabajado toda una vida'. Per tant, l’igualitarisme defensat pels socialistes s'ha materialitzat en el compromís davant els més desfavorits. La situació de les finances públiques i l’evolució demogràfica de la societat espanyola sembla posar en perill la supervivència del sistema. Davant la possibilitat d’iniciar reformes, que per bé que orientades al manteniment del sistema, minvin la protecció social i incideixen de forma regressiva en els drets dels ciutadans, la JSC Barcelona proposa les següents mesures: - No apujar l'edat de jubilació, tot cercant vies per rebaixar-la. Tenint en compte que l'edat de jubilació real avui a Espanya és de 63,7 anys, degut sobretot a les jubilacions anticipades, s'han de trobar vies per tal de que els treballadors amb pitjors condicions de treball puguin avançar la seva jubilació, mentre que aquells que tinguin millors condicions puguin retardar-la. Un enfocament igualitari del mercat laboral requereix adequar diferents prestacions per jubilació a diferents esperances de vida, doncs es demostra que l’esperança de vida d’una persona del col·lectiu dels 10% més rics és al voltant de 10 anys més gran que l’esperança de vida d’una persona que pertany al col·lectiu dels 10% més pobres. En aquest sentit, també cal reduir la participació de l’Estat en el cas de les jubilacions anticipades.
- Trobar noves formes de finançament, bé a càrrec dels Pressupostos Generals de l’Estat (per exemple, augmentant la progressivitat dels tipus de l’IRPF, emfatitzant la lluita contra el frau fiscal i els vehicles financers fraudulents, recuperant la idea de taxar els moviments internacionals de capital), bé a càrrec d’una major equitat en les contribucions a la Seguretat Social.
- Incentivar l’ampliació de l’oferta de treball, apostant per mesures actives d’ocupació femenina i juvenil, invertint en formació professional adequada al mercat laboral i lluitant contra el creixement demogràfic negatiu (mitjançant incentius a la natalitat o afavorint l’arribada de nous ciutadans).
En definitiva, avançar cap a un model on la prestació per jubilació esdevingui un dret social universal, tendint a la seva distribució progressiva, amb l’objectiu d’enfortir-lo com a instrument públic de llibertat material.
|